Ja ha vingut, vestida de plors.
Però el seu plor no és només aigua...
Com s’espolsen les lletres,
després de ser abocades;
com s’escolen per les clavegueres
tants i tants reguerons d’imatges,
que es fondran per sempre, enllà...
La secor es descalça
per sentir l'arena dolça
-només una mica-,
per prendre força
i envestir de nou més tard...
Però mentre duri,
gaudiré de la llunyana carícia...
I del repic que canta:
Cada gota, una espurna,
cada espurna, una tria,
cada tria, un xic de tinta.
Cada gota, una engruna,
cada engruna, un petit traç,
cada traç, un xic de sang.
Cada gota, un tros de mi,
cada gota, un tros de tu,
cada gota, un tros de tot.