D'entre els cels

Baixà d'entre els cels, atreta per l'olor de primavera, deixant els seus allà amunt i amb l'afany de qui no espera. I en el seu veloç descens, tota presa de la pressa, gairebé sense adonar-se'n, una estela deixà enrere; una que encengué la nit, una que apagava estrelles. Alguns van copsar el presagi, d'altres ni ho perceberen, però molts sabien de prop què passa si es manifesta. Cap mirada va impedir que emprengués la seva gesta, amb la força d'un hivern, amb l'embat de mil tempestes. Va estendre ben bé les ales i començà la travessa, escombrant tot el terreny, empassant-se cada escletxa. I a l'aire es pogué notar la grandor de la conquesta, amb ulls que s'enterbolien, la fosa de cors de pedra, bastides que s'ensorraven sota la pluja celeste. I amb les ànimes ja molles s'aturà i digué, discreta: "He tornat per fer-vos veure que hi ha coses que us superen. La meva feina és venir després de cada refeta." Baixà d'entre els cels, atreta per l'olor de primavera, i encabat tornà allà amunt per guaitar la malifeta.