Poc a poc s'endinsà
al bosc dels records,
buscant-hi una ombra.
I l'impregnà el brogit
de deu mil bestioles
mentre el cel vespral
es tancava a sobre.
A cada nova passa
explorà cent fulles
de tots els arbres
i comprovà
han après a amagar-se.
Però seguí avançant.
I és que la lleugeresa
d'un nou dia
li inflava el pit
i qüasi li apartava
els peus de terra.
Ara que reculava,
després d'anys fugint.
Ara que hi entrava,
amb cota de malla,
per donar-li mort.