Fidipides

(recitat) Benvinguts al lloc on visc, a l'esfera gris dels corredors sense límits, on el banc és l'estadi. Mira, mira, vine aquí: no t'excita aquest camí? En una banda, la borsa inflada, a l'altra, l'encant del risc. És una vida entregada al poder del crèdit, defugint el dèficit , buscant el guany fàcil. I no facis errades, millor no la caguis; que hi ha en joc la satisfacció de l'inversor i que la pasta pari de fluir. I espero que no t'ofenguis però aniré una mica ràpid, m'agafes en mal moment, vaig una mica de bòlit; just avui creuo l'Atlàntic, agafant un vol en business per supervisar uns investments, que a New York hi tinc un pis. Però ja et dic... és tota una vida formant-me. Per aprendre a treure pit. Per mirar-me el melic. Per vèncer els enemics, i buscar-me'ls si no els tinc. Per fer veure que controlo. Per arribar a creure-m'ho. Per emplenar la butxaca una mica més que ahir. Són infinits requisits en aquest món de necis, de codis tàcits, de negocis i vicis, de brindis i passis vip. I si com a molts més et menja l'estrés, truca un coach i que et digui que respiris, que meditis, que deleguis, fins que ja no notis res. És necessari aprendre a dirigir l'instint del mamífer ferí que tots portem a dins. A tenir nervis d'acer amb tot afer que impliqui el diner, si et vols enriquir. Una mica de feina? Sí, però que no t'agafi vertigen. I fes-me cas, tu vine a córrer amb mi, que caminar... és de dèbils.