Pres per dins

No va venir de cop; fou una captura subtil. Amagada entre tantes històries d'aquells que em precediren -perquè naixem escoltant-les. Primer és un dia que et falta aire; altres vegades, ganes boges d'atacar... la sensació de viure entre gàbies de vidre, de viure un somni massa llarg. Són tants dies entre boires... I poc a poc aprenc a mirar-me, perquè es fa sol, i costa temps, i sé que faig tard. Perquè la trobo arreu; en cada mà i en cada braç, als dits, als ulls, als peus, al cap, i per dintre, corcant els ossos i allotjant-se al moll, recorrent les venes, buscant tots els racons, i atenta a cada respir, per prendre'l i sortir a envair l'ànima d'algun despistat que encara guarda llum. Des del primer dia la lluito. Una lluita enterrada entre passes conegudes, i precisament per això més difícil, més ferotge. D'aquelles que mouen coses, d'aquelles que deixen crosta. Lluita de lluites... Des del primer dia. Però em venç cada vegada. La duc tan endins que l'he feta meva, i sols fa que engrandir el meu reflex en aquest món de miralls.