Sabem que vindran nits fredes,
no sabem quant duraran,
però mentre endurim la pell
i aprenem a abrigar-nos
seguirem buscant.
"Que per més que alguns ho provin
en aquest món no hi ha mapes,
i a cada sotrac he après:
les esquerdes fes-les aire,
que així pesen però no es claven.
I no.
No vull mirar enrere i dir-me
que no vaig saber caçar-les,
que en algun punt van volar
del meu pit per no tornar-ne;
vull mirar enrere i convènce'm
que mai vaig voler atrapar-les".
Els traços no són per sempre,
però sí ho és el dibuix gran;
recordarem els contorns
per a futures sanefes,
i seguirem buscant.
"Com espiava la Lluna,
sabedora del camí
que tracem igual que molts,
tapant-se els ulls de mig a mig,
i predint-ne el vell destí...
Però, saps?
El camí es fa caminant
i a voltes esquerp i prim,
i si he de deixar una mà
per dir adéu, podré seguir;
més enllà dels seus revolts,
la vida és com la vivim".
Cada dia serem més
els que, des del sender estant,
no creiem en les promeses,
creiem en el pas lleuger.
I seguirem buscant.